diumenge, 27 d’octubre del 2013

Anàlisi d'un blog educatiu

Hola!

Aquests dies a les classes de GTIC hem treballat els diferents tipus de blogs. Ens han fet entrar a diversos blocs i escollir-ne un per analitzar-lo. 

Jo he escollit el bloc de la cuca fera:

Aquest blog es titula: "El bloc dels nens i nenes de la cuca fera". És un bloc fet amb el programa Wordpress i és del bloc xtec.cat. És un bloc de classe professor-alumnes. És creat pels professors, amb l'ajuda dels nens, i va destinat sobretot als pares i mares dels alumnes. Segurament, com els alumnes són tant petits, el professor diu: "anem a escriure un bloc" i llavors els infants van dient coses del que han fet durant el dia i el professor ho va escrivint al bloc d'una manera correcta, i parlant en primera persona del plural. L'important no és qui apreta les tecles, sinó el contingut. Per tant, ho expliquen els infants i ho redacten els professors.
En aquest blog hi trobem totes les activitats que fan a l'escola al llarg de l'any, i està en forma de text, vídeos, presentacions i fotografies. És entretingut de llegir.
Al costat dret hi ha un llistat de tots els cursos de l'escola per poder mirar les activitats realitzades en cada un d'ells. També hi ha un llistat amb tots els mesos de l'any per poder veure les activitat que van fer els infants en un mes concret. I també veiem els comentaris recents. 
Els pares i mares poden comentar les diferents entrades dels professors, i a part, hi ha un lloc anomenat: "Espai cuca fera", on poden fer noves entrades fent propostes o preguntes, o comentant alguna cosa.
Hi ha pàgines estàtiques per a cada classe: cargols, sols, núvols i formigues.
Pel que fa als drets d'imatge, jo crec que els pares i mares han hagut d'autoritzar als seus fills per poder penjar fotografies i vídeos on ells surten al bloc.
Jo penso que aquest bloc està molt ben organitzat. És una bona manera de que pares i mares puguin veure les activitats i excursions que fan els seus fills. I a part, desenvolupa les relacions entre l'escola i les famílies. També penso que el bloc substitueix les cartes informatives que els infants havien de portar a casa, i que moltes vegades ni arribavem. D'aquesta manera, els pares o mares entrant al bloc ja poden saber allò que el professor els vol comunicar.

Aquí us deixo amb el link del bloc de la cuca fera:


Moltes gràcies! 

dissabte, 26 d’octubre del 2013

Usos educatius dels blogs

Hola!

Aquests dies ens hem llegit un llibre per l'assignatura de GTIC de Fracesc Balagué i Felipe Zayas, i s'anomena Usos educatius dels bologs. Recursos, orientacions i experiències. Faré un resum sobre els concepte d'aquest llibre, ja amb els canvis que el professor ens va indicar.

Fa només quatre anys que uns professors van començar a utilitzar els weblogs o blogs a l’escola, i ara la majoria en tenen. Un blog és un mitjà de comunicació que pot contribuir a enriquir les interaccions entre els alumnes  i entre els alumnes i el professor per afavorir aprenentatges actius. Permet establir comunicació amb persones de fóra del centre escolar. Al blog: text, fotografies, vídeos, àudio, mapes, presentacions, etc. Aquests no suposen un canvi educatiu ni una millora de la qualitat de l’educació. Això depèn de quines siguin les seves metes educatives proposades.

Web 2.0 o web social: comencen a l’any 2004 amb Tim O’Reilly. És una nova web basada en comunitats, on els usuaris són els creadors de continguts. Se simplifiquen les tecnologies per facilitar la creació i actualització de continguts. Es tracta d’un nou marc d’interacció, participació i comunicació, on l’usuari és protagonista. El nombre de blogs ha incrementat molt.
Blogs: (bitácora) Lloc web actualitzat que recopila textos i articles d’un o diversos autors, que pot decidir que publicar i que no. Permeten als lectors interactuar amb l’autor i amb altres blogs que parlen del mateix tema. Facilitat d’ús. Serveix per exposar i intercanviar idees. Permeten combinar el treball a l’aula i el treball a distància.
Implicacions socials i educatives: Eventoblog (recollir elements de la cultura blogaire). Els punts clau dels blogaires són: recombina la informació per observar la realitat des d’altres punts de vista, guia’t per la teva honestedat, respecte la legalitat vigent, col·labora amb les xarxes, respecta i fomenta la capacitat d’expressió, la privacitat i els estils de vida peculiars, transmet idees, propostes, opinions i revela sempre les teves fonts. Les persones nascudes abans del 1960 s’anomenen immigrants digitals, i les nascudes fa entre 5 i 15 anys s’anomenen nadius.
Blogosfera: és el terme amb el qual s’agrupa la totalitat de weblogs. Conjunt de comunitats ben diverses de persones que conversen, que comparteixen unes pautes i patrons de comportament que possibiliten la comunicació de manera global. És una xarxa biològica que no té límits. És horitzontal, ningú està ni per sobre ni per sota. Va regulant la qualitat de continguts. Són els usuaris qui estableixen les pautes de fiabilitat. La blogosfera educativa són xarxes de blogs relacionades amb els contextos educatius, es diuen: edublogs.
Estructura del blog: ordenats per ordre cronològic invers. Integració dels blogs amb altres serveis de la Web 2.0. El post és una forma d’organització del discurs destinades a satisfer les necessitats de comunicació d’un determinat àmbit social. Hi ha diferents gèneres de posts segons les diferents comunitats de blogaires. 
Glossari del blog:
Blogroll: llista de blogs que apareix a la portada del blog, que l’autor recomana.
Etiquetes: elements que faciliten l’organització i identificació dels continguts. Algunes plataformes (plugins) permeten afegir paraules clau o tags que especifiquen una mica més dins d’un tema i que permeten compartir amb tota la comunitat la informació que s’etiqueta.
Technorati: podem veure de què parla la gent en la blogosfera, i buscar continguts més concrets.
Ping: sistema que s’utilitza per difondre els nostres articles. Es tracta d’enviar un avís a directoris de blogs, on van apareixen els títols dels últims articles publicats en la blogosfera.
Plugin o widget: complements que permeten amplicar les possibilitats pròpies d’una plataforma.
Posts: article o entrada, el cos del contingut que forma el blog.
Retroenllaços: (trackbacks) relació entre blogs; quan en un blog es fa referència a un article publicat en un altre blog.
RSS: (feed o sindicació) quan selecciones fonts d’informació d’interès, aquestes fonts t’enviïn avisos d’actualització.

Blogs educatius:
Escola tradicional: el professor exposa i l’alumne rep la informació.
Escola Nova: Célestin Freint va introduir la revista escolar. Aprendre fent. El professor fa de guia.
Els blogs en una pedagogia constructivista: afavoreixen l’ús en processos d’ensenyament-aprenentatge. S’ajuda als més joves, facilita als alumnes l’accés a un conjunt de sabers i formes culturals i els permet construir una identitat personal en un context social i cultural. L’aprenentatge és possible mitjançant un procés de construcció de sabers; els alumnes tenen un paper decisiu.
La concepció constructivista de l’educació s’organitza en tres idees: l’alumne és responsable últim del seu propi procés d’aprenentatge, l’activitat constructivista de l’alumne s’aplica a un saber col·lectiu  culturalment organitzat i la funció del professor és ajudar-los a enfilar les activitats.
- Els alumnes adquireixen protagonisme i es trenca la comunicació unidireccional. El professor ha d’evitar l’excessiva direcció, ha d’haver autonomia de l’alumne, i que sigui un mitjà de comunicació personal.
- L’alumne assumeix una responsabilitat públicament: el discurs de l’alumne té un destinatari, qualsevol persona que el visiti.
- El blog implica interacció.
- Fomenta el treball col·laboratiu.
Els blogs serveixen per: pensar, escriure, compartir i participar.

Classes de blogs:
Blogs de centre: integren textos informatius, d’opinió, de creació, testimonis gràfics d’activitats realitzades dins o fora del centre.
Blogs destinats a seminaris i cursos de formació en TIC per al professorat: recurs perquè els assistents puguin tenir les informacions i tutorials a disposició seva de manera permanent.
- Blogs de professors: (individuals) destinats a comunicar les seves reflexions sobre educació.
Blogs d’aula: del professor (proporcionar informació als alumnes, proposar activitats complementàries, donar instruccions per a tasques diverses, mostrar recursos multimèdia i enllaços a llocs d’interès), del professor-alumnes (bloc compartit, el professor pot registrar als alumnes els seus blogs), i de l’alumne (executar les tasques proposades pel professor en el seu bloc d’aula).

Característiques generals dels blogs:
Pàgines estàtiques: pàgines organitzades a través d’un menú a la portada i són sempre accessibles.
Usuaris registrats: manera de controlar qui pot accedir, llegir-lo i escriure-hi. Es pot assignar als usuaris registrats diferents graus de participació.
Categories jerarquitzades: facilita ordenar i recuperar la informació de manera més àgil.
Categorització del blogroll o llista d’enllaços recomanats: subgrups d’enllaços. El blogroll estableix relacions amb altres blogs, i cal ser molt acurat a l’hora d’elaborar-lo.
Control de privacitat: s’ha de dissenyar i analitzar les necessitats abans de començar, i elegir la plataforma que millor s’hi adapti.

Exemples de plataformes:
- Blogger: la més popular, per la seva senzillesa i facilitat d’ús. És disponible amb moltes idiomes.
- Wordpress: és una de les plataformes de blogs més populars i potents disponibles actualment, gratuït i de codi obert. Té 3 versions. Es pot personalitzar. Té pàgines estàtiques.
- Tumber: és una bona opció de blog. Es pot penjar un vídeo directament sense fer una nova entrada. Té pàgines estàtiques.
XTEC Blocs: espai on els docents puguin crear el seu propi bloc.
Altres plataformes: Lynksee, Drupal, Jomba!, Modle.

Col·laboracions dels alumnes en una revista d’aula o centre
Selecció de treballs per a carpetes d’aprenentatge digitals
- Respostes que els alumnes deixen en el blog del professor a tall de comentaris
- Entrades dels alumnes en blogs col·lectius administrats pel professor o per ells mateixos
Entrades en blogs individuals (blogs diaris d’aprenentatge o temàtic)

Quins aprenentatges promouen els blocs?
Els blocs són acosellats per la necessitat d’ensenyar continguts que tenen a veure amb el “saber fer” i amb actituds i valors. Saber fer coses, i els valors i actituds: “saber ser”, “saber estar”, “saber comportar-se”. Les competències bàsiques són aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles per poder aconseguir la realització personal, exercir la ciutadania activa, i incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria. 
La incorporació dels blocs en el centre permet als alumnes:
- Escriure d’una manera reflexiva tenint en compte el propòsit, el destinatari, les normes d’interacció de la comunitat discursiva,etc.
- Participar en debats d’opinió seguint normes de cortesia i de respecte envers els interlocutors.
- Buscar, obtenir i processar informacions.
- Portar el control de la participació pròpia en projectes d’investigació col·lectius
- Usar diferents mitjans i llenguatges per expressar idees, experiències o sentiments.
- Responsabilitzar-se de l’administració del blog com un projecte individual o col·lectiu.
El paper de l’ús de la llengua en l’aprenentatge de les diferents matèries està encaminat a contribuir en el desenvolupament de la comprensió lectora. Per la composició escrita, ha d’haver el progrés de domini de les habilitats i estratègies implicades en l’estructura.
El fet que els alumnes i el professor es puguin convertir en editors suposa un canvi significatiu en el camp de l’aprenentatge de la composició escrita. Poden interactuar amb l’escriptor-editor.

Interacció professor-alumne:
Blogs col·lectius aula professor-alumne: administrats pel professor i els alumnes intervenen com a usuaris. Se sol utilitzar com a recurs complementari de les classes de l’aula (taula pg 87).
Blogs individuals a l’aula: autonomia de l’alumne i administrar el blog. (taula pg 89)
 En el taller de blogs: (taula pg 91).

Eines per a ser integrades al blog
Podcàstings: creació d’arxius de so i vídeo.
Prestacions: slideshare permet crear un espai personal o penjar presentacions de diapositives i compartir-les. Cada presentació té la seva pròpia pàgina, amb el seu URL. Hem de copiar el codi (embed) que ens permetrà incrustar-la en el nostre blog i veure sobre quines etiquetes ha estat.

Eines externes o complementàries
Sindicació/RSS
Wikis: són democràtics, permeten als usuaris crear i editar qualsevol pàgina en un lloc web, promou la redacció de contingut per part d’usuaris no tècnics. Promou l’escriptura, manca o limitació d’imatges. Amplifiquen la interacció, i promouen la negociació, debat obert. Faciliten d’edició col·laborativa i oberta. Generen patrimoni cultural col·lectiu durable i promouen el voluntariat.
Fòrums virtuals:forma de comunicació que s’utilitza en entorns d’aprenentatge virtual per debatre.
Marcadors socials: ordenen i faciliten l’accés d’enllaços favorits personals des de qualsevol lloc. Són pàgines web senzilles que permeten organitzar els propis enllaços favorits per categories i compartir-los. Poden utilitzar-se com a font de recursos educatius i reposador d’enllaços o com a reposador d’aula on els alumnes comparteixen enllaços i informacions. Pot tenir utilitats en grups d’investigació.
Editors de documents i altres eines: dos processadors de textos d’escriptori:
Google Docs: permet crear un text, un full de càlcul o una presentació de diapositives.
Zoho: moltes altres aplicacions: wiki, xat, correu, llibreta de notes, etc.
On hi ha molts és en els editors d’escriptori específic per a blog. Aquestes eines ofereixen el potencial d’un processador de textos i faciliten la publicació del text en el blog sense errors de format.

Espero que us hagi servit! Moltes gràcies!

Creative Commons. Cercar material CC

Hola! Ara us parlaré sobre les llicències de Creatives Commons.

És una organització dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius. Està inspirada en la obra de Richard Stallman i en els treballs de la Free Software Fundation. Ofereixen diferents llicències, des  del sistema de drets d'autor fins al domini públic.

L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant a reduir les barreres legals de la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies. Creative Commons proporciona llicències als creadors per tal que estableixin els termes amb els que volen compartir les seves obresen el medi digital. A Internet ens ofereixes fotos, música, vídeos, etc. que podem utilitzar lliurement, amb llicència de Creative Commons.
(Aquesta informació és extreta de Viquipèdia i del Jordi Simón)

Per fotografies podem entrar per exemple a aquests dos portal:
Flickr: és un lloc web gratuit que funciona com a xarxa social, i que permet emmagatzemar, ordenar, buscar, vendre i compartir fotografies i vídeos en línia. Es pot veure la llicència fent clic amb el botó dret del ratolí sobre la fotografia. Normalment tenen alguns drets reservats. També es pot buscar directament les fotografies que tinguin la llicència Creative Commons.
Wikipedia Commons: és un lloc web per a fotografies. A sota de cada fotografia es veu quina llicència té. 
Les notícies del diari, es poden copiar? S'ha de mirar a baix de tot de la pàgina web. No copiar. Tenen els drets reservats. La llei permet la cita de qualsevol document, sempre que es digui d'on s'ha extret. El Diario té llicència Creative Commons: es pot copiar, difondre i mesclar el contingut del diari a Internet. Tot i això, sempre s'ha de citar i enllaçar la font amb l'autor del contingut.

Per la música hi ha portals com:

- Jamendo: proporciona música gratuita i lliure. No sónn cançons conegudes i s'han de buscar. Es poden penjar al youtube perquè no tenen drets d'autor. Hi ha també una ràdio amb estils diferents. També tenim recomanacions. Per descarregar-te cançons no cal crear un compte. 

Els vídeos els podem trobar a: 

- Vimeo: xarxa social d'Internet que permet compartir i emmagatzamar vídeos digitals perquè els usuaris comentin a la pàgina de cadascun d'ells. Els usuaris han d'estar registrats per poder carregar vídeos, crear el seu perfil, crear llistes de preferències, etc. No admet vídeos no creats per l'usuari. Ofereix una opció pre a vídeos en alta definició.
- Youtube: xarxa més popular. Depen del vídeo té crative commons o no.


Per tenir una llicència pròpia de Creative Commons, s'ha d'entrar a la pàgina web (www.creative commons) i on posa llicence, fer clic a Choose a Licence, triar les llicències i anar al bloc i adherir el codi embed del Creative Commons.    

Us adjunto un vídeo que m'agrada molt relacionat amb aquest tema dels drets d'autor: 

 

Moltes gràcies! 

Ken Robinson, "Las escuelas matan la creatividad"

Hola! 

A l'assignatura de COED, el divendres 04 d'octubre, vam escoltar una conferència de Ken Robison, anomenada: "Las escuelas matan la creativitad".

Ken Robinson és un bon comunicador per la seva naturalitat, el seu humor, la seva organització, la velocitat de la seva veu, el bon domini lingüístic que té i la claredat. També per la seva claredat, l'expressivitat, els exemples que posa, els jocs de paraules que fa, la seguretat que té i la coherència del que diu. A més a més, capta l'atenció del públic i és espontani (això no vol dir que no porti un guió preparat).

Jo ja havia vist aquest vídeo. Penso que és un gran comunicador per tot el que he dit al paràgraf anterior, però al veure'l em va cridar l'atenció més aviat el que deia, independentment de com ho deia. Parla sobre que a les escoles es mata la creativitat, perquè sempre es diu concretament el que els nens han de fer, i no deixen que aquests pensin, imaginin i creiin. També parlar sobre una nena que és hiperactiva i li diuen que no farà res en un futur, i finalment aquesta acaba sent una ballarina professional. Jo sempre he defensat que a l'escola hi ha d'haver més plàstica, música i que s'ha d'afegir la dansa, per desenvolupar més la part creativa del cervell, i al veure aquest vídeo vaig adonar-me'n que hi ha persones importants que pensen el mateix. 

Aquí us deixo el vídeo per si el voleu veure:



Moltes gràcies!

Cultura lliure i programari lliure

Hola!

A la classe hem treballat els conceptes de cultura lliure i programari lliure. Penso que és interessant i és per això que ho vull compartir amb tots vosaltres.

La Cultura lliure és un moviment social que promou la elaboració i la difusió de la cultura amb uns principis de llibertat equiparables als de programari lliure. Normalment es fan reflexions sobre temes com la propietat intel·lectual  o els drets d'autor. Un exemple de cultura lliure és la Viquipèdia.

El llibre de l'americà Lawrence Lesseig, Cultura lliure. De com els grans mitjans de comunicació utilitzen la tecnologia i les lleis per enclaustrar la cultura i controlar la creativitat, sota la llicència de Creative Commons, és segurament l'obra cabdal d'aquest corrent de pensament.

El programari lliure o software lliure és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuit bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets. 

Podem dir que un programari és lliure si permet les quatre llibertats següents:

- Llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit
- Llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies. L'accés al codi font és un requisit.
- Llibertat de redistribuir còpies
- Llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar. L'accés al codi font és un requisit.

El software privatiu, en canvi, és el programa que està sotmès a restriccions sobre el seu ús, la seva modificació o la seva distribució. No acompleix ninguna de les llibertats de Software lliure:
- No es pot descarregar lliurement (no és gratuït)
- No es pot modificar perquè el seu codi font no és públic
- No es pot distribuir lliurement
- Es pot utilitzar en un àmbit definit

 Si es produeix qualsevol violació d’aquestes restriccions és un delicte: pirateria informàtica.

(Informació extreta de Viquipèdia i del Jordi Simón)

Aquí us deixo un vídeo que parla sobre el programari lliure:


Espero que hagueu après! Moltes gràcies!

diumenge, 20 d’octubre del 2013

El bon comunicador

Hola a tots!

El primer dia de classe de grup petit de COED vam fer una activitat. Vam haver de triar, individualment, un comunicador que ens agradés i escriure per què creiem que és un bon comunicador. 

Jo vaig escollir l'Antoni Basses, un home que abans transmetia Catalunya Ràdio, i vaig escriure el següent:

- És directe, va per feina, diu allò essencial
- Té una veu molt clara i maca
- Exagera una entonació, que és ideal per parlar per la ràdio
- Introdueix alguna broma que fa més amena l'explicació

Quan tothom anava explicant les raons per les quals considerava un bon comunicador la persona escollida, una alumna anava apuntant a la pissarra les paraules clau que anaven sortint. Al final, vam obtenir la següent llista:

- velocitat                                                         
- gestos
- mirada
- qualitat veu
- directe
- entonació
- humor
- objectivitat
- experiència
- seguretat
- riquesa lèxica
- positivisme
- claredat
- imparcialitat
- vocalitzador
- ordenat/ada
- empatia
- correcció lingüística
- dinamisme
- ritme
- adequació
- fluïdesa
- parcial
- proximitat

Aquesta classe em va servir molt. Per una banda, per conèixer millor els companys, ja que tots van parlar i van dir el seu comunicador preferit. Per altra banda, em va servir per introduir-me al tema de la comunicació i de la importància del fet comunicatiu. Després de l'activitat vaig adonar-me'n que hi ha molts aspectes a tenir en compte a l'hora de parlar en públic. 

Us deixo aquí una pàgina que he trobat interessant per si voleu aprofundir sobre el bon comunicador. Educard Punset ens diu els requisits que ha de tenir un bon comunicador:

Moltes gràcies! 

dimecres, 16 d’octubre del 2013

Com crear un vídeo a youtube

Hola!

Avui he realitzat un vídeo per aprendre a utilitzar el Youtube per editar vídeos. Per parelles hem gravat diferents vídeos amb el mòbil i els hem ajutat, tallant o escurçant els trossos. Després li hem posat la música i també un títol. La meva parella ha estat la Marina García.

Per a fer això hem seguit el següent procés:

Primer de tot, després d'haver-ho gravat, hem pujat els vídeos a Youtube, clicant on diu: "penja un vídeo". Llavors s'ha de posar el vídeo que es vol penjar, ja que posa: "selecciona fitxers per penjar". Es van penjant un per un i s'espera a què es carreguin. Tot seguit, s'ha de clicar a dalt a la dreta, on hi haurà el teu nom, i després a: "gestor de vídeos". En una pàgina que s'obrirà apareixaran tots els vídeos penjats i s'ha de clicar a: "millores". A baix del vídeo, s'ha de fer clic a "prova l'editor de vídeo Youtube". Aquí hi sortiran tots els vídeos que s'han pujat i una pantalla per visualitzar l'edició que es va fent.

Llavors ja es pot començar a editar. S'han d'arrossegar els vídeos en l'ordre escollit. Si es vol eliminar algun vídeo sencer es fa clic a la creu que hi ha a cada tros de vídeo a dalt a la dreta., i si es vol escurçar, sobre el vídeo surten unes fletxes, una cap a cada costat, doncs s'han de moure segons el tros que vols agafar. A part d'això, es poden posar altres opcions, com música, text, fotos, etc. i això es troba a sobre dels vídeos.

El nostre vídeo final s'anomena "El pas del temps". El títol posat al Youtube és: Pràctica 1 vídeo GTIC, i la data de publicació és el 6 d'octubre del 2013. El resultat final és el següent:

 

Espero que hagueu après a editar vídeos amb el Youtube i que us hagi agradat el nostre!

dimarts, 8 d’octubre del 2013

Articles de lectura fet comunicatiu

Hola! 

Avui hem llegit i explicat una sèrie de textos per tal de seguir treballant la importància de com s'ha de parlar. Hi ha sis textos diferents i cada persona n'havia de portar un llegit i resumit. Cada grup de persones que havia de treballar el mateix article ha sortit a fer una explicació d'aquest.  

Aquí us deixo un petit resum de cada un d'ells: 

Un tramvia anomenat text:

Parla sobre la importància de la comunicació escrita. També sobre les diferents parts d'aquesta comunicació: emissor, receptor, missatge, codi, canal i context. Diferencia entre el text, que és el que s'escriu literalment, i el missatge, que és el que es vol transmetre. Dóna èmfasi a què una mala comunicació pot produir malentesos. En aquest article apareixen molts exemples que expliquen millor allò que es vol dir.


Una imatge no val més que mil paraules:

Explica la importància que tenen les imatges i el llenguatge oral i escrit en diferents contextos i situacions. Les imatges permeten una visualització ràpida i el text en canvi no. El llenguatge, tant escrit com oral, té més importància quan es volen expressar accions, condicions, paraules abstractes, etc. No són millors ni les paraules ni les imatges, serà millor una cosa o l'altra en funció del context i de la situació en la que ens trobem.


Fer silenci:
Aquest article ens vol dir que fer silenci no és només callar i no parlar, sinó que és també callar interiorment. Així s'evita la dispersió. Si escoltem i fem silenci hi haurà més bona comunicació. Si es parla millor, hi haurà més respecte. Per tant, per escoltar cal fer silenci, és a dir, posar la ment en blanc.

Escoltar i sentir:
És important saber diferenciar els conceptes: escoltar i sentir. Escoltar és una acció voluntària, és prestar atenció, perquè s'està atent. Està relacionat amb el desig. Es pot escoltar un conte, una altra persona, la ràdio, una cançó, una lliçó, etc. Sentir, en canvi, vol dir percebre un so, i és un fet involuntari. Es pot sentir un crit, un soroll, un cop de porta, unes paraules, música de fons, etc. Per ensenyar a escoltar, l'alumne aprèn de nosaltres, per tant, cal escoltar a l'infant. Quan el nen ens pregunti alguna cosa, no li hem de donar la resposta, sinó que l'hem d'ensenyar a trobar-la. Escoltar és un dels actes més lliures que existeix, ningú ens pot obligar a escoltar. 

El regal de la comunicació:

Aquest article explica que com més informació tenim, més independents som, però més incerteses tenim. Cal un equilibri entre les noves tecnologies i el que teniem abans (llenguatge tradicional: veu, silenci...). La comunicació no ha de dependre de les noves tecnologies.



La gramàtica del silenci:

La comunicació verbal és molt important però també cal tenir present la no verbal, la qual és també molt important. Els gestos i les expressions fan que entenguem millor allò que ens volen dir. Quan parlem de comunicació no verbal ens referim a la posició del cos, la mirada, els gestos, la veu, etc.

Aprendre i créixer:

La lectura té una gran importància en la vida quotidiana ja que ens permet créixer. Explica la història d'un nen que té por de créixer i no vol aprendre a llegir. Quan aprèn va corrents a dir-li a la professora i li diu que ha crescut de cop.

Jo penso que ha anat molt bé fer aquesta activitat de lectura i explicació d'articles ja que hem après. Hem treballat en equip ja que uns als altres ens hem anat explicant el que els articles deien, així que ens hem assabentat sobre tots els articles i només n'hem llegit un.

Si us voleu llegir aquests articles cliqueu aquí i us sortiran:

https://drive.google.com/a/blanquerna.url.edu/folderview?id=0B-3UUlIa7aKwR282eE93WExXMEU&usp=sharing&tid=0B-3UUlIa7aKwc2kyOGR4X0lURkk

Moltes gràcies! Espero que us hagi sigut útil llegir aquesta entrada.