Viquipèdia

Hola! 

En aquesta entrada us parlaré sobre la Viquipèdia. És una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ánim de lucre. Hi ha més de 15 milions d'articles que han estat escrits per usuaris d'arreu del món i la majoria dels articles poden ser editats per qualsevol persona.

Aquí us deixo un vídeo, on un dels creadors de la Viquipèdia explica el naixement d'aquesta:

Per fer aportacions a la Viquipèdia hem de:

• Conèixer la seva pàgina principal
• Respectar els seus pilars fonamentals 
• Utilitzar el punt de vista neutral
• Saber què no és la wikipedia
• Seguir el seu llibre d'estil
• Saber com es modifica la wikipedia 

Espero que hagueu après sobre la Viquipèdia. Si voleu saber sobre la seva fiabilitat podeu obrir aquest enllaç:
http://www.enriquedans.com/2005/12/la-fiabilidad-de-la-wikipedia.html

Moltes gràcies!

Decàleg de com parlar bé en públic

Després d'haver llegit el llibre de "Com parlar bé en públic" i d'haver fet un resum individual, entre tots vam elaborar un decàleg, sobre els punts importants a tenir en compte a l'hora de parlar en públic. Són els següents: 

1- Controlar els nervis, s´aconsegueix evitant els tics nerviosos. Hem d'acceptar els nervis i no és aconsellable ficar-se darrera una taula .Importància respiració, profunda i calma.

2- Guió. Una bona preparació i pràctica. Ha d'estar ordenat, estructurat. És aquell element que sol és per tu. Ha de contenir les idees principals i no s'ha de confondre amb paraules poden tenir altres idees, en aquest cas serien les idees secundàries. Tenim present les condicions del públic; l'atenció no és sempre la mateixa cent per cent. Has de posar allò important al principi i al final , on hi ha més atenció del públic. Al final s'han de repetir les idees claus.

3- Domini de la llengua, és a dir riquesa lèxica.

Subjecte + verb (actor, acció)

Frases positives, actives.

4- S'ha d'elaborar un discurs clar , concís i breu; frases curtes seguint l'ordre lògic de les idees.

5- Tenir clar l'objectiu del discurs: convèncer i persuadir .Convèncer significa modifica la teva opinió. El discurs ha de transmetre emoció, és a dir, jugar amb el punt cognitiu i emocional.

6- El feedback de la mirada és molt important. L'orador actua depèn de les reaccions del pùblic. L'orador en tot moment ha de mirar al públic, per captar aquestes reaccions. Si les sensacions de l'orador són dolentes, ha d'intentar modificar el seu discurs, per tant l'orador ha de tenir altres alternatives.

7- L'orador ha de tenir una correcta posició del cos .Ha de mostrar el cos sencer, no ha de creuar els braços, ha de mostrar les mans, s'ha d'evitar amagar-se darrera de la taula, ja que sinó el públic no la veu correctament. Els cabells s'han de dur recollits per poder veure-li bé la mirada. S'ha de portar roba lleugera ja que normalment agafem calor. Els peus han d'estar alienats i separats.

8- Què és la veu per a nosaltres?

És un instrument per a comunicar-nos, és un element de identitat. És una expressió del ser, un suport de la comunicació, és una eina de treball, és un instrument molt fràgil.

Segons la posició del cos la veu és diferent .

Les tres V : 1-velocitat: ni molt lent, ni molt ràpid

                 2-volum: s'ha d'anant variant.

                 3-vocalització: articulació.

9-Estructura: repetiu. És efímer "Digues de què parlaràs, parla'n i digues de que has parlat". Hem de repetir la idea de diferents formes.

Introducció: dir de què es parlarà.

Desenvolupament : desenvolupar la idea, amb exemples.

Final : conclusió de tota la idea .

10- Tenir un bon suport audiovisual, per acompanyar l'explicació. Així el públic, a més d'escoltar, també pot mirar, i la informació queda més interioritzada. 

Fer aquest decàleg em va servir molt per a ordenar tota la informació que tenia al cap un cop ja m'havia llegit el llibre. Ho trobo molt interessant ja que ens anirà molt bé tenir en compte tots aquests punts a l'hora de fer de mestre, per a les entrevistes de feina, i en general per a parlar d'una manera correcta en tots els àmbits. 

Moltes gràcies! Espero que hageu après! 

Concert "Com Sona"

La penúltima activitat de la setmana de pràctica i reflexió educativa ha estat un concert que ens han fet uns exalumnes de la Blanquerna i actuals pedagogs a una de les aules de la universitat. Són 5 joves, una noia i quatre nois, que han format un grup de música que s’anomena “Com Sona”, en el qual toquen i interpreten cançons per a nens petits. Com que aquest concert està fet per a un públic infantil ens han tractat d’infants.

Primer de tot ens han fet una introducció dient-nos bon dia i ensenyant-nos els instruments: flauta travessera, guitarra, violoncel i contrabaix. Cada noi tocava un instrument i la noia era la interpreta i la cantant. Un cop això van començar a cantar diverses cançons, com hem dit, de caire infantil:

1) “4 pedres hi ha al carrer”.Cada cop que se sumava una pedra a la cançó, anava posant una pedra davant de cada un dels instruments. Segons si l’instrument era més greu o més agut, la pedra era més més gran o més petita. Amb aquesta cançó es treballen les matemàtiques, contar els números.

2) “Ocellets”. Han cantat una cançó relacionada amb els ocells. La noia tenia dos ocells fets a mà i anava donant petons amb els seus becs a les galtes de persones del públic. Tot el públic havíem de moure els braços fent veure que érem ocells. Amb aquesta cançó es treballa el timbre.

3) “Els gentils petits titelles”. La noia canta la cançó tota entusiasmada fent els gestos que indica la cançó i amb dos titelles, un a cada mà.

4) “Sol solet”. Per a aquesta cançó van utilitzar un material concret: un mini piano, amb el qual un dels noies tocava la melodia, i una caixa amb un Sol penjant a la tapa. Es treballa el Sol.

5) “Aquest és el pare…”. Van recitar la moixaina de: aquest és el pare (dit polze), aquesta és la mare (dit índex), aquest fa les sopes (dit cor ), aquest se les menja totes (dit anular), i aquest diu: piu piu piu, que no n’hi ha pel caganiu? (dit petit). Es treballen els dits de les mans.

6) “Peix peixet”. Primer la noia tira bombolles de sabó cap al públic. Després canta la cançó amb la companyia d’un cascavell. Es treballa el concepte de peix.

7) “Si la barqueta es tomba”. La noia canta aquesta cançó mentre va movent un vaixell de paper sobre una tela blava. Es treballa el mar.

8) “Música amb tubs”. Els cinc membres del grup agafen dos tubs de plàstic de diferents mides i comencen a fer diversos sons. Queden diferents ritmes superposats i sona molt bé. Es treballa el so i el timbre.

9) “Plou i fa Sol”. Escull unes persones del públic perquè facin de voluntaris. Aquests se seuen al centre formant una rotllana. La noia porta un paraigües enorme de diferents colors al reves el qual va movent mentre canta la cançó per fora de la rotllana. Llavors es posa al mig de la rotllana i fa girar el paraigües ràpidament, de manera que cauen totes les flors que estaven dins del paraigües. Es treballa el temps.

10) “Tortuga”. La noia canta una una cançó relacionada amb una tortuga i a la mà conté un titella d’una tortuga, el qual utilitza per fer el que la lletra de la cançó diu. Es treballen les tortugues.

Fins aquí els protagonistes eren ells. Després ens fan aixecar a tots, i demanen voluntaris per venir al mig. Jo sóc un d’ells. Hem cantat i ballat unes quantes cançons més:

11) Hem cantat tots junts una cançó en la qual s’havien de fer diferents moviments amb la cintura, el dit, la mà, el peu, el cul, etc.

12) “El Joan petit com balla”. Amb la mateixa estructura hem cantat la cançó fent els moviments corresponents. Després la noia treu un cap gros, i formem un cuc, tots agafats per les espatlles un per un, i comencem a donar voltes per la classe.

13) Boogy boogy. Hem cantat i ballat aquesta cançó tots junts.

14) Finalment, com a acomiadament, hem cantat la cançó titulada “Passiu bé”.

La qualitat del so d’aquest grup és molt bona, tant l’altura, com la durada, com la intensitat com el timbre. És un so molt agradable a la oïda i molt harmònic. La veu de la noia i dels diferents instruments es complementen de manera que la veu de la noia se sent perfectament. A part, que ella vocalitza molt i es fa entendre bé. Els instruments entre ells també es compenetren molt bé.

Penso que aquest grup ho fa molt bé. És un concert perfecte per a nens petits, crec que veient-lo gaudirien molt i a més aprendrien. Com a públic, crec que et transformes de cop en un nen petit i treus fora la vergonya. Per tant, pel més gust va estar molt bé i vaig passar una bona estona.

Pràctiques a l'escola bressol El Mar

Faig aquesta nova entrada per explicar dos dels dies de la setmana de pràctica i reflexió educativa.

El dimecres 13 i el dijous 14 he anat a fer pràctiques a una escola bressol (0-3 anys) anomenada El Mar. Està situada al barri de Sant Andreu, molt a prop de la parada de metro de Fabra i Fuig (Línia 1). Pel que fa al context social, és un barri més aviat pobre, situat a les afores de la ciutat. És una escola pública i laica. És molt petita i familiar i per aquest motiu es fa un tracte molt personalitzat a l’infant. La metodologia de la classe podríem dir que es basa en el joc lliure i en l’experimentació individual de l’infant.

M’ha tocar estar a la classe de les Tortugues, amb nens entre 1 i 2 anys, i en aquests dos dies he pogut observar moltes coses.

Dimecres a la classe van treballar la motricitat. Vam posar al terra tot de matalassos i a sobre diferents elements tous perquè puguin jugar i treballin la motricitat. Hi havia com un pont perquè passessin per sota, unes escaletes, una rampa petita, unes rodes en forma de donut,etc. Els infants estaven per allà experimentant.

El dijous vam fer el joc de la llum. Vam tancar llums i persianes i vam posar al terra tot de robes florescents i boles de llum. Les professores tenien uns làsers i anaven il·luminant el sostre. Tots els nens estaven sorpresos i molt emocionats, encara que al principi molts d’ells ploraven.   

A part d’això he vist que el que treballen en aquestes edats són els hàbits. A part d’aquestes activitats que es fa una cada dia les dues primeres hores al matí, la resta de temps estan jugant al pati, menjant, dormint, rentant-se les mans, etc.

He après que s’ha d’estar molt atent i vigilar molt als nens perquè són molt petits i no saben el que fan, ni el que està malament, ni amb el que es poden fer mal. Per altra banda, he vist que se’ls ha de deixar que experimentin sols. També he après que se’ls ha d’explicar tot el que es fa, com per exemple explicar com els rentes les mans: ara posem aigua, ara el sabó, ara s’ha de fregar, avera com es fa? Ara tornem a posar aigua i ara ho saquem amb el paper. Cada cop que vagi passant el temps seran més autònoms i aniran aprenent. També he après que quan toca, se’ls ha de renyar, cridant-lo una mica o separant-lo del grup. Quan es fa alguna cosa que no volen es posen a plorar; això ho fan per posar-nos a prova. Si els fem cas, ho veuen. Per tant, s’ha de deixar que plorin per agafar autoritat i perquè s’adonin que no han de fer tot el que volen sempre. He vist que la majoria d’aquests infants, necessitem molt d’afecte en forma de carícies, abraçades, etc. però no es poden mal acostumar als braços dels adults, perquè sinó després costa molt que vagin sols i depenen molt de la mare. També he après que la lateralitat es veu més gran, quan comencen a escriure, per tant, quan agafen la cullera o la forquilla ho fan indistintivament amb qualsevol de les dues mans.

Ha estat una experiència genial. M’ha encantat tenir aquesta oportunitat d’anar dos dies a una escola bressol. Ha estat millor del que m’esperava. He participat molt. He jugat amb els infants, els he rentat les mans, els he posat les sabates, els he donat de menjar, els he eixugat els mocs, els he canviat els penyals, etc. Les professores molt simpàtiques i amables. És per això que recomano aquesta escola bressol per fer pràctiques.

M’he adonat que realment és això el que vull estudiar i el que em vull dedicar tota la vida. M’ha omplert molt com a persona. He après un munt en aquests dos dies i crec que això només és l’inici d’un llarg procés d’aprenantatge.

MNAC

Hola! 

Avui ha estat el segon dia de la setmana de pràctica i reflexió educativa. Hem anat al MNAC (Museu Nacional de l'Art de Catalunya) a veure una exposició d'art. El MNAC està situat a Plaça Espanya, un cop passades dues les torres i les fonts de Montjuic. Des d'allà hi ha molt bones vistes de tota Barcelona. La visita ha durat 1 hora i mitja, però no s'ha fet gens pesada, ha estat molt entretinguda. 

Era una exposició d'escultures realitzades per diferents escultors com Joan Clarà o Manolo Hugué. A part d'aprendre sobre les escultures, la guia ens ha explicat com faría l'explicació per nens petits, i ens ha tractat com si nosaltres ho fossim per veure com ho feia. 

Ens ha fet molts jocs i experimentacions i he pogut comprovar que no ens ha fet cap explicació llarga, i sempre s'utilitza la interecció amb els nens, perquè no s'avorreixin. 

He après molt! Si teniu dubtes de com s'explica una exposició d'art a infants sense que s'avorreixin i al mateix temps que aprenguin, em podeu preguntar, perquè crec que he après maneres i trucs per a fer-ho.

Moltes gràcies!

De Flicker, amb llicència Creative Commons

 BRIAN

Sortida al medi natural

Hola! 

Avui ens hem trobat a les 11h a l’estació de FFCC - Baixador de Vallvidrera. Els mestres ens han donat les instruccions de l’activitat i hem iniciat la sortida. Hem anat en grups d’unes 7 persones amb l’ajuda d’un mapa i una ressenya. Hem hagut d’anar contestant algunes preguntes. La distància és d’uns 12 km que comença, com he dit, al Baixador de Vallvidrera, i finalitza a l’estació de FFCC de Sant Cugat del Vallés. Allà ens hem trobat al final.

A l’hora de valorar aquesta excursió, puc dir coses bones i altres de no tant bones. Primer de tot penso que és una sort poder fer aquesta activitat. Veiem el medi natural i sortim a l’exterior, a respirar l’aire pur i sentir els sorolls de la natura. És un bon mètode per practicar el sentit de la orientació, saber interpretar un mapa, per compartir una estona amb els companys i també per millorar la resistència.

A part d’això en un moment ens hem perdut i hem hagut de tirar bastant enrere i anar per un altre camí i això ha provocat que el camí es fes llarg i pesat. Al final algunes del meu grup no podíem més. Estàvem molt cansades i volíem arribar.

Tot i això, la valoració de l’activitat és positiva.

De Google. No s'ha trobat res adient a Flicker

Conferència Jaume Cela

La primera activitat de la setmana de pràctica i reflexió educativa ha estat una conferència de Jaume Cela, realitzada a l’auditori del mateix edifici de la Blanquerna.

De Flicker

Jaume Cela ha escrit més de 60 revistes i llibres sobre l’educació, molts dels quals s’han de llegir els alumnes de la carrera d’educació infantil i la de primària d’aquesta universitat, com per exemple el llibre de “Va de mestres” que ens hem de llegir aquest semestre. Ha treballat durant 45 anys a diferents escoles. Té uns 65 anys i és per això que al 31 d’agost del 2014 es jubilarà.

Ell ha volgut parlar sobre quatre reptes de l’escola d’avui, però abans ha fet una introducció en la qual ens ha explicat el següent:

- Tenim proves del present que vivim, però del futur no sabem res, és un enorme interrogant. Alguns autors diuen que els mestres són els gestors de la incertesa.

- S’ha d’ensenyar als alumnes ha tenir un criteri d’autoritat.

- La vida és canvi i la característica més actual sobre això és l’acceleració, la velocitat, produida per l’aparició del correu, els telèfons mòbils actuals, etc.

- La idea de compromís s’afebleix moltíssim.

- Actualment s’ha unit la solidaritat i el voler assolir els valors de l’educació amb la crisi financera, i són els mestres els qui estan al mig d’això. Produeix un agovio per part de molts mestres.

- Hem de diferenciar entre realitat i desig. Fer de mestre és un ofici en el qual sempre s’està en tensió per aquest motiu. És diferent allò que vull, d’allò que aconseguiré.

- Què és l’escola? L’escola i la família són les dues entitats que ajuden a instal·lar l’infant al món i intenten aconseguir un ésser responsable.

Això últim lligat a l’acceleració no va bé. “La tribu és qui educa”. Abans se sabia què era bo i que dolent, però ara la tribu té prioritats molt diferents. Això és millor perquè s’aconsegueix el pensament únic.

Abans:

Viure on has nascut

Treballar del mateix

Compartir les mateixes preguntes

Ara:

Tothom està dispers pel món

Es treballa del que es pot

La gent té diferents preguntes

- L’escola ha de tenir un currículum d’etapa obligatòria. El nen ha d’aprendre coses que li seran socialment necessàries per viure. No s’ha arribat mai a aquest currículum.

DISSENY DEL MODEL D’ESCOLA ACTUAL IDEAL:

• Currículum: ha de tenir present el multilinguisme i la pluralitat. Els infants que tindrem nosaltres viuran molt anys, més de 100. Això vol dir que s’ha de treballar molt el cos, i per tant, l’educació física serà molt important.
• Consum amb criteri
• Preservació del medi
• Control de l’ús de les tecnologies (qualsevol tecnologia ens fa canviar la mirada del món).

Qualsevol mestre ha de:

- Acollir els infants (adaptar-se a cada un)

- Mostrar al món (tot)

- Acompanyar els alumnes al procés de descobrir el món

Qui educa no diu com s’ha de viure, però sí diu que hi ha formes de vida millor que altres.

ELS 4 REPTES SÓN:

1. Deixar que les criatures siguin criatures.

Educar és un acte de present que conté en passat en forma de memòria i el futur en forma d’esperança. Hem de mirar que necessiten els infants i el que necessiten és jugar molt. Actualment hi ha alguns infants que s’estressen i això no pot ser així. Sempre s’ha dit que els infants estressen però no s’estressen. No els podem apartar del joc lliure. Han d’haver espais perquè els infants juguin. Hem de permetre que els nens siguin nens.

2. Currículum.

Ajudar a crear una veu pròpia. Capacitat de gestionar el teu projecte de vida. Els equips docents han de donar resposta a:

- Que és el que hem d’ensenyar?

- Quina relació ha de mantenir el present amb la tradició?

- De quina manera el currículum ens pot ajudar a prendre partit contra la injustícia social?

Allò bàsic de l’educació és la carícia, l’afecte, la tendresa, el riure, el consol, l’escolta, etc. És això el que recordaran els alumnes dels seus mestres.

Els professors no només es dediquen a ensenyar matèria, sinó es preocupen per tot allò relacionat amb l’alumne, com per exemple el menjar. A més, el mestre ha de crear espectatives de futur. L’aula és un espai de conflicte, no només cognitiu. Els nens s’han de poder equivocar a l’aula.

3. Recerca de centres el més inclusius possibles.

És l’escola qui s’ha d’adaptar a les situacions dels nens. A part, les escoles estan basades en les matemàtiques i les llengües, però s’ha de donar noves oportunitats. Hi ha alumnes que destaquen en altres coses i a vegades no ho arribaran a mostrar mai. L’escola inclusiva no pot excloure. S’ha d’evocar als alumnes a l’èxit amb les seves capacitats. Són peces úniques, s’ha d’educar a cada nen un per un, segons les possibilitats i les capacitats de cada un. D’això s’anomena la teoria del llistó. El nen ha de tenir la sensació que és estimat pel professor.

Estan prohibides les accions que humilien a l’alumne, li ha de crear expectatives perquè avanci. No s’han de malmetre les expectatives. L’alumne ha de tirar endavant, confiar en ell mateix i creure que pot.

4. Donar sentit a això que fem.

En molts centres el que es fa no s’explica als alumnes. Hem de fer rellevant i atractiu allò que s’ha d’aprendre. S’ha de partir de reptes importants. És essencial l’expressió plàstica i musical, el moviment, etc.

La feina de mestre és també que a la classe passin coses emocionants. És molt important la transparència del que es vol aconseguir, primer explicant què es vol aprendre.

Dues oblligacions dels mestres:

a) Estimar a tots els alumnes. A vegades això no passa però s’ha de fer veure que sí.

b) Aconseguir que en el temps escolar s’aprenguin valors: estimar, respectar, etc.

Finalment ha explicat la seva opinió sobre la Llei Wert. Ha dit clarament que és “el pas enrere més gran que pot fer el país”. Estem en una societat complexa on res és segur però als infants se’ls ha de seguir educant passi el que passi i això és una feina apassionant. Si s’aplica aquesta llei es crearan conflictes.

Hem de tenir clar que la nostra obligació és atendre als nens. “Ser mestre” només ho pot reconèixer l’alumne. Aquesta és la màxima recompensa que podem tenir.

Jaume Cela ens acaba dient que té enveja de nosaltres perquè quan entrem al sistema, és ja marxa.

Penso que ha estat una conferència molt interessant i he estat molt d’acord amb tot el que ha explicat. És un gust poder escoltar en directe i tan aprop a un referent meu que té tanta experiència.

Moltes gràcies! Espero que llegint això hagueu après tant com jo he après escoltant-lo.

WIKI I WIKIPEDIA

Hola! 

Faig aquesta nova entrada per complementar una publicació que ja vaig fer sobre els Wikis i la Wikipedia. Vaig parlar sobre els conceptes teòrics i ara, després de treballar-ho a classe, puc parlar sobre la utilització del Wiki.

El Wiki és un lloc web senzill. És comú amb diferent gent. La utilització del Wiki es resumeix en: edit i save. Quan alguna persona escriu, es posa "actualitza" i apareix allò que ha escrit. 

Quan alguna paraula no queda clara, qualsevol persona que pugui escriure en el Wiki, podrà elaborar una definició. Això es fa posant: "edita", "presagi", "link" i "edita" un altre cop. 

Una vegada hem creat una pàgina, la podem linkar diverses vegades. 

Es poden fer comentaris, i la gent discuteix sobre allò que s'ha escrit.

Aquí us deixo un link d'un wiki que vam realitzar a la classe:
http://lacaputxetavermella4.wikispaces.com/

Moltes gràcies! 

Google Sites

Hola! 

En aquesta entrada us parlaré sobre el Google Sites, ja que ho hem treballat a classe. 

Google Sites és una aplicació en línia que permet crear un lloc web o una intranet i permet compartir informació amb facilitat per veure-la i editar-la per un grup reduït de col·laboradors o amb tota la seva organització, o amb tothom. També hi pots incloure gadgets.

(Definició extreta de Viquipèdia)

Per tenir Google Sites primer un s'ha de fer una conta. Es pot parlar sobre qualsevol tema. A l'esquerra hi ha un menú, que ha de ser clar i ordenat. Cada menú és una pàgina. Dins de cada pàgina hi poden haver subpàgines. Quan s'entra en una pàgina a dalt hi ha el contingut (és com un índex). Si es clica a un punt et porta directament a aquest punt. S'ha de clicar "Inserir" i després "taula de continguts". 

És pensat per a ser compartit: crear-lo, compartir companys i professor, canviar el tema, crear diferents tipus de pàgines.  

En grups de 4 n'hem fet un per provar com funciona. L'hem fet sobre algunes cançons del llibre "Tireu Confits". Per crear-lo hem fet el següent: 

Nom: Tireu Confits 

Ubicació del lloc: tireu-confits

Seleccioneu un tema: Micro Life 

Categories del lloc: Música 

Descripció del lloc: Cançons per nens 0-3

Llavors hem clicat "CREA".

Comparteix: públic al web.

Convida a més persones (els pots fer editors o propietaris. Els segons poden canviar el disseny)

El menú ha de ser clar i ordenat.

Sidebar: propietari del lloc, autors de la pàgina.

Site: un web.

Aquí us deixo l'enllaç del meu Google Sites per si el voleu veure. Espero que us serveixi!

https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/tireu-confits/home

Moltes gràcies!

PREZI

En aquesta nova entrada us parlaré sobre el  Prezi.

Prezi és un programa de presentacions per explorar i compartir idees sobre un llenç virtual basada en la informàtica en núvol (programari com a servei). Prezi es distingeix per la seva interficie d'usuari amb zoom, que permet als usuaris disposar d'una visió més apropada o més allunyada de la zona de la presentació. Prezi permet als usuaris visualitzar i navegar a través de la informació dins d'un espai 2,5D.

Prezi s'utilitza com a plataforma de pont entre la informació lineal i la no lineal, i com una eina de presentació d'intercanvi d'idees, ja sigui de forma lliure o be estructurada. El text, les imatges, els vídeos i altres mitjans de presentació es col·loquen sobre el llenç, i es poden agrupar en marcs. Després, els usuaris designen la grandària relativa i la posició entre tots els objectes de la presentació i com es fa el desplaçament entre aquests objectes, així com la ampliació/allunyament. Per a les presentacions lineals, els usuaris poden construir una ruta de navegació prescrita.

La presentació final es pot desenvolupar en una finestra del navegador, també permetent una presentació fora de línia amb només descarregar l'arxiu. Prezi utilitza un model freemium. Els usuaris que usen el Prezi públic pot editar, mostrar i descarregar els seus treballs a la web de l'aplicació, i els que paguen pel Prezi Enjoy o una llicència Prezi Pro poden crear, compartir i descarregar els arxius. Prezi també ofereix una llicència especial per a estudiants i educadors.

(extret de Viquipèdia)

Per a fer un Prezi, primer de tot s'ha d'obrir una conta a: www.prezi.com. Un cop ja es té conta, es clica a l'esquerra on posa: "Nou Prezi", i s'obra una nova finestra on hi ha diferents plantilles com a fons. També pots posar "inici prezi en blanc". Un cop ho has escollit i seleccionat, apareixen la pantalla on es treballarà i s'elaborarà aquest nou prezi. Aquí hi ha diferents elements: 

- Marcs i fletxes: per remarcar alguna cosa.

- Inserir: imatges, vídeos, símbols, música, etc.

- Temes: afegir-ne o canviar-ne un. 

Un cop fet el nou Prezi, s'ha de fer clic a "editar ruta" per tal de seleccionar l'ordre dels elements en la presentació. Llavors per a veure-ho, s'ha de clicar a "presentar". El Prezi guarda els canvis automàticament. També es pot escollir fer-lo privat o públic clicant "compartir" i després "compartir prezi".

Per aprendre a utilitzar aquest programa hem fet un prezi sobre la família, aquí us el deixo: 

Espero que hagueu après sobre el programa! Moltes gràcies!

Scoop.it

Hola! En aquesta entrada us parlaré sobre l'Scoop.it.

L'Scoop.it és un programa que permet recollir, organitzar i agrupar la informació que a un l’interessa i la pot compartir per tota la xarxa. Permet compartir continguts que ens semblin útils, d’un amanera molt visual i atractiva, per tal de la resta pugui gaudir de la informació. És una eina molt eficaç i pràctica per mantenir-te informat sobre un tema determinat. Permet també fer reflexions pròpies. A més a més, permet seguir i que et segueixin altres usuaris. Disposa d'un sistema de subscripció per rebre les novetats (suggeriments).

Un cop ja tens una conta i un tema, per a publicar notícies al Scoop.it, s'ha d'entrar a la pàgina oficial d'aquest, posar la teva conta i  anar a my topics. Aleshores has de  mirar els suggeriments, on t'apareixaran tot de notícies relacionades amb el tema escollit. Les notícies que t'agradin les pots publicar prement on posa Scoop.it. Aquestes notícies es poden comentar.

Si voleu donar un cop d'ull al meu Scoop.it feu clic en aquest link: 

http://www.scoop.it/t/la-llengua-en-l-educacio

Moltes gràcies!

La descripció

A classe de COED hem vist que hi ha diferents models de descripció. Aquests són:

• Cançons (El gripau blau, Ara va de bo)

• Poesia virtual (Passeig virtual per l'obra d'en Joan Brossa)

• Poesia (Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol)

• Novel·la (En carrer estret, Josep Pla)

• Assaig (Salvador Espriu vist per M. Espinàs a Relacions particulars)

• Conte (Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix)

• Vídeo (Summercat, anunci d'Estrella Damm, campanya estiu 2009)

Un cop vists els models de descripció hem hagut de fer-ne una d'una companya de la classe, juntament amb una fotografia que la identifiqués. Les descripcions textuals es van entregar però amb les fotografies vam fer una exposició fotogràfica a l'aula.

Jo vaig escollir a l'Ingrid Carreras. Vaig fer una Contraportada de la Vanguardia, amb el mateix format. Crec que és una forma de descripció molt original i en la que s'aprofundeix molt en una persona. Si cliqueu sobre la imatge podreu llegir la Contraportada que he fet.

Pel que fa a la fotografia, està feta un diumenge al matí. Vam anar l’Ingrid i jo a la platja de la Barceloneta i amb una càmera Reflex li vaig fer una sèrie de fotografies. Està en blac i negre perquè és una persona reflexiva i que li agrada pensar i analitzar perquè passen les coses. I és un pla sencer perquè ella és l’element principal del qual estic parlant i perquè és important la roba, les arracades, el collar i les ungles. He escollit la platja perquè és un lloc que he identificat molt amb el caràcter de l’Ingrid. He fet un paral·lelisme entre el mar, que pot estar molt mogut o bé molt tranquil, i el seu caràcter, ja que a vegades és molt activa i altres molt calmada. A part d’això, a ella li agrada molt el mar i la platja, i per tant, he pensat que aquest és el lloc ideal per fotografiar-la. La pilota de bàsquet és aquí amb ella per una raó en concret. Ella va deixar el bàsquet fa uns anys i ara el troba molt a faltar, per tant, va amb la pilota a tot arreu que pot. Ella mateixa se sent molt identificada amb la pilota de bàsquet.

A part d’això, està col·locada d’una manera que podríem dir que sembla una model. És també el que vull que es vegi a l’hora de mirar aquesta fotografia. Ella és una noia molt presumida, que li agrada anar ben vestida i fer bona cara, i per aquest motiu està així col·locada. 

Ha estat molt interessant veure els models diferents que hi ha de descripció i ha estat molt bé posar-ho en pràctica. A més, he descobert moltes coses sobre l'Ingrid, però també sobre la resta de noies de la classe, ja que totes les fotografies han estat explicades a l'aula. A part d'això, penso que la contraportada m'ha quedat prou bé i per tant escric contenta amb la feia feta!

Si voleu saber informació sobre la descripció mireu aquesta pàgina de Viquipèdia:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Descripci%C3%B3

Moltes gràcies a tots! 

Apadrinament de les alumnes del 3r curs d'Educació Infantil

Hola!

Faig aquesta nova entrada per explicar una de les activitats que farem durant la setmana de pràctica i reflexió educativa, que és ja la setmana vinent.

Alumnes de 3r d'Educació Infantil que estan fent pràctiques a diferents escoles de Barcelona apadrinan a alumnes de 1r. Serà dimecres i dijous de la setmana que ve quan anirem cada alumne de 1r a una escola que ens han assignat, a una classe concreta. Podia tocar-te nens d'entre 0 a 6 anys, ja que estem estudiant Educació Infantil, i per tant, pot tocar-te o escola Bressol o bé parvulari.

Avui a l'hora de seminari ens hem conegut amb els nostres padrins, els quals havien fet uns cartells de les diferents escoles. A mi m'ha tocat una noia que es diu Elisabeth Haro. Sembla molt simpàtica. M'ha explicat l'escola a la que anirem, una mica el procediment que segueixen els infants a classe, i el que cal portar.

Vaig a una escola Bressol (0-3 anys), anomenada "El Mar", que està al barri de Sant Andreu. M'ha tocar una classe d'alumnes entre 1 i 2 anys. Aquests infants juguen, menjen i dormen. La Elisabeth m'ha dit que he de portar una altra muda de recanvi, ja que t'embrutes de mocs, babes i menjar.

Després ens hem sentat al terra els alumnes tant de 1r com de 3r. Nosaltres hem explicat les espectatives que tenim i elles les seves experiències. Han dit que és molt maco i que s'agafa molt d'afecte als nens. 

Volia compartir la meva emoció amb vosaltres.

Moltes gràcies! 

Com parlar bé en públic

Hola!

En aquesta nova entrada us explicaré els punts claus del llibre "Com parlar bé en públic" que ens l'han fet llegir a l'assignatura de COED. És escrit per Joana Rubio i per Francec Puigpelat i està dividit en nou capítols.

Aquest llibre parla sobre diferents temes per a aconseguir un objectiu global: la millora a l'hora de parlar davant d'un públic. Els temes que tracta són els següents:

-  Importància de la comuncació oral 

- Com parlar bé en públic

- El llenguatge oral

- El llenguatge corporal

- Tipus de mitjans audiovisuals: la informació visual

- Com preparar un discurs: el guió

- Introducció i conclusió de la presentació oral o discurs

- Desenvolupament de la presentació oral o discurs

- Vuit exemples d'altres situacions comunicatives 

M'ha semblat un llibre molt interessant i m'ha servit molt per aprendre sobre la manera de parlar amb públic. Aquest llibre dóna molts trucs i moltes tècniques a l'hora de fer un discurs. Per tant, si hi esteu interessats, us convido a llegir-lo. Espero que us agradi!

Si us el voleu llegir i no el voleu comprar aquí us deixo el link on hi ha tot el llibre:
http://cprpalma.caib.es/ass_lleng_cat/Mina.pdf

Moltes gràcies! 

Conferència LOMCE

Hola! 

Vull fer una nova entrada per parlar-vos sobre una conferència que ens ha fet Blai Gasol a l'auditori de la Blanquerna aquest dimarts 29 d'octubre. Ens ha parlat sobre les diferents lleis educatives del llarg de la història.

Ha començat dient-nos que les lleis decideixen quins són els continguts a ensenyar, en quins cursos, i els drets i les obligacions dels estudiants, dels mestres i dels pares i mares. Ha analitzat les lleis educatives de l'Estat Espanyol i ens ha explicat l'evolució d'aquestes lleis fins a l'actualitat. 

Us deixo un petit resum sobre aquestes lleis que ens ha explicat Blai Gasol:

Llei Moiano: primera llei de l'Estat Espanyol, fet al 1857. Obligació de l'escola dels 6 als 9 anys.

Al 1904 es fa un decret en el que es recorda als pares la llei de l'escola obligatòria, ara, dels 6 als 12 anys. També es concreta l'obligació dels mestres ha assistir a les classes.

Llei general d'educació: s'aplica al 1970, quan acaba la dictadura franquista i hi ha el govern dels tecnòcrates. Ensenyament general bàsic i obligatori dels 6 als 14 anys. va posar en ordre l'educació. Va establir les diferents etapes: 

- Etapa preescolar 

- Etapa obligatòria (dels 6 als 14 anys) 

- Etapa professional (dels 14 als 16)

- Batxillerat 

Es va establir l'avaluació contínua. 

LOECE: al 1980. Primera llei dela UCD, feta per Adolfo Suárez. Regula requisits dels centres docents. Llei de caràcter tècnic.

Al 1982 hi ha un canvi de govern; guanyen les eleccions els socialistes espanyols.

LODE: 1985. Dret a l'educació. Llei que torna a regular els drets i deures de la societat. 

LOGSE: s'aplica al 1990. És una llei cabdal que estableix altre cop les diferents etapes. Considera que l'educació infatil té dues estapes: dels 0 als 3 anys i dels 3 als 6 anys. Aquesta etapa es considera obligatòria. S'allarga l'escolarització fins als 16 anys. Llavors, les etapes són: etapa infantil (0-3 i 3-6), la primària (6-12) i la ESO (12-16). És una llei que diu que cada centre ha de tenir el seu projecte educatiu. Després dels 16 anys hi ha la possiblitat de fer els cicles formatius o el batxillerat (2 anys). Es diu que hi ha una gran diversitat d'alumnes i la professió docent ha de canviar segon l'alumne, i les escoles han de ser inclusives.

Aquesta llei però, té principalment dos defectes.

- No es preveu el que representava l'allargament de l'escolarització fins als 16. Molts professors de la ESO no estaven d'acord ni estaven preparats.

- No es preveu que a primària els tutors tenen un seguiment dels seus alumnes, i per tant aquests es senten recolzats. Però a partir dels 12 anys el tutor passa només 3 o 4 hores a la setmana amb els seus alumnes i això fa que alguns nens es perdin pel camí. 

Va ser una llei defensada pels elements progressistes del país i atacada pels elements més conservadors. 

LOPAGC: aplicada al 1995. És una restricció de la LOGSE.

LOCE: (Llei Orgànica de la Qualitat Educativa) 2002. Havia d'entrar en funcionament al 2004 però per diversos motius, eleccions, canvis de govern, no es va aplicar.

LOE: al 2006. Incorpora en el currículum les competències bàsiques.

LEC: (Llei de l'Eduació Catalana) 2009. Única llei elaborada a Catalunya. No absoluta llibertat, la restringueix el marc normatiu espanyol. 

LOMCE

• Recentralitzadora: preten recuperar transferències que havia fet a les comunitats autònomes. Comunitats amb llengua propia.

         - Trenca acords establerts entre Estat i Comunitats

         - L'Estat es reserva les competències del currículum de matèries troncals

         - Visió del món centralista i castellana a tot l'alumnat

         - Incorpora avaluacions externes centralitzades

         - Els ajuntaments no són considerats administració educativa

El que vol el ministre Wert és espanyolitzar als nens catalans. El castellà serà molt important, no es pot suspendre ni una assignatura, sinó es repeteix, hi haurà revàlides i no hi haurà selectivitat, sinó examens de cada universitat.

• Conservadora i polititzada:

- Objectius de la UE pel 2020: reduir l'índex d'abandonament dels estudiants a la ESO. Actualment un 28% dels alumnes de la ESO abandonen. Volen que el percentatge d'abandonament sigui almenys d'un 1,5%. També volen l'increment del percentatge de l'alumnat que acaba el postobligatori.

- Coartada de la cultura de l'esforç. Es plantejen l'ensenyament com una cursa d'obstacles, superar molts exàmens. L'alumne se centra en repetir i memoritzar i no participa. És obvi que els alumnes s'han d'esforçar, però els professors s'han d'adaptar a les capacitats de cadascú. Han de distribuir les ajudes als alumnes. Aprendre no és fer molts exàmens. Això ens porta l'escola segregadora (el que no volem). Aquesta llei diu que s'implantarà una formació acadèmica bàsica als 15 anys.

Llavors, a 3r d'ESO hi haurà dues classes de matemàtiques: els que faran els estudis acadèmics del       Batxillerat i els que faran els estudis de la formació professional.

A 4t d'ESO ja hi haurà itineraris molt diferenciats pels que faran Batxillerat i els que faran la Formació Professional.
Es vol fer un pacte amb els sectors més conservadors: catequesis, religió, etc.

• Impedeix la immersió lingüística: 

- Immersió lingüística - Cohesió social: no hem de dividir l'alumnat per llengües.

- Increment d'hores de llengua castellana

- Castellà llengua vehicular

- Plà organitzat d'atac sistemàtic a la llengua catalana: a València 125.000 famílies van demanar l'educació en valencià i no els van fer cas. A les Illes Baleras, un 87% de les famílies volen d'educació en català i tampoc se'ls ha donat. En canvi, aquí molts pocs volen el castellà i la llei ho accepta. Per altra banda, la fanja ponent de Catalunya han estat humiliats des de sempre per parlar la llengua dels seus pares. 

Blai Gasol va acabar la conferències dient-nos que Wert ridiculitza la llengua catalana i que el català té varietats dialectals que s'han de conversar, ja que això és riquesa. Ell pensa que és una llei complicada i que portarà molts problemes si s'arriba a aplicar. 

Espero que us hagi servit i hagueu après sobre aquest tema.

Moltes gràcies!