Conferència Jaume Cela

La primera activitat de la setmana de pràctica i reflexió educativa ha estat una conferència de Jaume Cela, realitzada a l’auditori del mateix edifici de la Blanquerna.

De Flicker

Jaume Cela ha escrit més de 60 revistes i llibres sobre l’educació, molts dels quals s’han de llegir els alumnes de la carrera d’educació infantil i la de primària d’aquesta universitat, com per exemple el llibre de “Va de mestres” que ens hem de llegir aquest semestre. Ha treballat durant 45 anys a diferents escoles. Té uns 65 anys i és per això que al 31 d’agost del 2014 es jubilarà.

Ell ha volgut parlar sobre quatre reptes de l’escola d’avui, però abans ha fet una introducció en la qual ens ha explicat el següent:

- Tenim proves del present que vivim, però del futur no sabem res, és un enorme interrogant. Alguns autors diuen que els mestres són els gestors de la incertesa.

- S’ha d’ensenyar als alumnes ha tenir un criteri d’autoritat.

- La vida és canvi i la característica més actual sobre això és l’acceleració, la velocitat, produida per l’aparició del correu, els telèfons mòbils actuals, etc.

- La idea de compromís s’afebleix moltíssim.

- Actualment s’ha unit la solidaritat i el voler assolir els valors de l’educació amb la crisi financera, i són els mestres els qui estan al mig d’això. Produeix un agovio per part de molts mestres.

- Hem de diferenciar entre realitat i desig. Fer de mestre és un ofici en el qual sempre s’està en tensió per aquest motiu. És diferent allò que vull, d’allò que aconseguiré.

- Què és l’escola? L’escola i la família són les dues entitats que ajuden a instal·lar l’infant al món i intenten aconseguir un ésser responsable.

Això últim lligat a l’acceleració no va bé. “La tribu és qui educa”. Abans se sabia què era bo i que dolent, però ara la tribu té prioritats molt diferents. Això és millor perquè s’aconsegueix el pensament únic.

Abans:

Viure on has nascut

Treballar del mateix

Compartir les mateixes preguntes

Ara:

Tothom està dispers pel món

Es treballa del que es pot

La gent té diferents preguntes

- L’escola ha de tenir un currículum d’etapa obligatòria. El nen ha d’aprendre coses que li seran socialment necessàries per viure. No s’ha arribat mai a aquest currículum.

DISSENY DEL MODEL D’ESCOLA ACTUAL IDEAL:

• Currículum: ha de tenir present el multilinguisme i la pluralitat. Els infants que tindrem nosaltres viuran molt anys, més de 100. Això vol dir que s’ha de treballar molt el cos, i per tant, l’educació física serà molt important.
• Consum amb criteri
• Preservació del medi
• Control de l’ús de les tecnologies (qualsevol tecnologia ens fa canviar la mirada del món).

Qualsevol mestre ha de:

- Acollir els infants (adaptar-se a cada un)

- Mostrar al món (tot)

- Acompanyar els alumnes al procés de descobrir el món

Qui educa no diu com s’ha de viure, però sí diu que hi ha formes de vida millor que altres.

ELS 4 REPTES SÓN:

1. Deixar que les criatures siguin criatures.

Educar és un acte de present que conté en passat en forma de memòria i el futur en forma d’esperança. Hem de mirar que necessiten els infants i el que necessiten és jugar molt. Actualment hi ha alguns infants que s’estressen i això no pot ser així. Sempre s’ha dit que els infants estressen però no s’estressen. No els podem apartar del joc lliure. Han d’haver espais perquè els infants juguin. Hem de permetre que els nens siguin nens.

2. Currículum.

Ajudar a crear una veu pròpia. Capacitat de gestionar el teu projecte de vida. Els equips docents han de donar resposta a:

- Que és el que hem d’ensenyar?

- Quina relació ha de mantenir el present amb la tradició?

- De quina manera el currículum ens pot ajudar a prendre partit contra la injustícia social?

Allò bàsic de l’educació és la carícia, l’afecte, la tendresa, el riure, el consol, l’escolta, etc. És això el que recordaran els alumnes dels seus mestres.

Els professors no només es dediquen a ensenyar matèria, sinó es preocupen per tot allò relacionat amb l’alumne, com per exemple el menjar. A més, el mestre ha de crear espectatives de futur. L’aula és un espai de conflicte, no només cognitiu. Els nens s’han de poder equivocar a l’aula.

3. Recerca de centres el més inclusius possibles.

És l’escola qui s’ha d’adaptar a les situacions dels nens. A part, les escoles estan basades en les matemàtiques i les llengües, però s’ha de donar noves oportunitats. Hi ha alumnes que destaquen en altres coses i a vegades no ho arribaran a mostrar mai. L’escola inclusiva no pot excloure. S’ha d’evocar als alumnes a l’èxit amb les seves capacitats. Són peces úniques, s’ha d’educar a cada nen un per un, segons les possibilitats i les capacitats de cada un. D’això s’anomena la teoria del llistó. El nen ha de tenir la sensació que és estimat pel professor.

Estan prohibides les accions que humilien a l’alumne, li ha de crear expectatives perquè avanci. No s’han de malmetre les expectatives. L’alumne ha de tirar endavant, confiar en ell mateix i creure que pot.

4. Donar sentit a això que fem.

En molts centres el que es fa no s’explica als alumnes. Hem de fer rellevant i atractiu allò que s’ha d’aprendre. S’ha de partir de reptes importants. És essencial l’expressió plàstica i musical, el moviment, etc.

La feina de mestre és també que a la classe passin coses emocionants. És molt important la transparència del que es vol aconseguir, primer explicant què es vol aprendre.

Dues oblligacions dels mestres:

a) Estimar a tots els alumnes. A vegades això no passa però s’ha de fer veure que sí.

b) Aconseguir que en el temps escolar s’aprenguin valors: estimar, respectar, etc.

Finalment ha explicat la seva opinió sobre la Llei Wert. Ha dit clarament que és “el pas enrere més gran que pot fer el país”. Estem en una societat complexa on res és segur però als infants se’ls ha de seguir educant passi el que passi i això és una feina apassionant. Si s’aplica aquesta llei es crearan conflictes.

Hem de tenir clar que la nostra obligació és atendre als nens. “Ser mestre” només ho pot reconèixer l’alumne. Aquesta és la màxima recompensa que podem tenir.

Jaume Cela ens acaba dient que té enveja de nosaltres perquè quan entrem al sistema, és ja marxa.

Penso que ha estat una conferència molt interessant i he estat molt d’acord amb tot el que ha explicat. És un gust poder escoltar en directe i tan aprop a un referent meu que té tanta experiència.

Moltes gràcies! Espero que llegint això hagueu après tant com jo he après escoltant-lo.