Faig aquesta nova entrada per explicar dos dels dies de la setmana de pràctica i reflexió educativa.
El dimecres 13 i el dijous 14 he anat a fer pràctiques a una escola bressol (0-3 anys) anomenada El Mar. Està situada al barri de Sant Andreu, molt a prop de la parada de metro de Fabra i Fuig (Línia 1). Pel que fa al context social, és un barri més aviat pobre, situat a les afores de la ciutat. És una escola pública i laica. És molt petita i familiar i per aquest motiu es fa un tracte molt personalitzat a l’infant. La metodologia de la classe podríem dir que es basa en el joc lliure i en l’experimentació individual de l’infant.
M’ha tocar estar a la classe de les Tortugues, amb nens entre 1 i 2 anys, i en aquests dos dies he pogut observar moltes coses.
Dimecres a la classe van treballar la motricitat. Vam posar al terra tot de matalassos i a sobre diferents elements tous perquè puguin jugar i treballin la motricitat. Hi havia com un pont perquè passessin per sota, unes escaletes, una rampa petita, unes rodes en forma de donut,etc. Els infants estaven per allà experimentant.
El dijous vam fer el joc de la llum. Vam tancar llums i persianes i vam posar al terra tot de robes florescents i boles de llum. Les professores tenien uns làsers i anaven il·luminant el sostre. Tots els nens estaven sorpresos i molt emocionats, encara que al principi molts d’ells ploraven.
A part d’això he vist que el que treballen en aquestes edats són els hàbits. A part d’aquestes activitats que es fa una cada dia les dues primeres hores al matí, la resta de temps estan jugant al pati, menjant, dormint, rentant-se les mans, etc.
He après que s’ha d’estar molt atent i vigilar molt als nens perquè són molt petits i no saben el que fan, ni el que està malament, ni amb el que es poden fer mal. Per altra banda, he vist que se’ls ha de deixar que experimentin sols. També he après que se’ls ha d’explicar tot el que es fa, com per exemple explicar com els rentes les mans: ara posem aigua, ara el sabó, ara s’ha de fregar, avera com es fa? Ara tornem a posar aigua i ara ho saquem amb el paper. Cada cop que vagi passant el temps seran més autònoms i aniran aprenent. També he après que quan toca, se’ls ha de renyar, cridant-lo una mica o separant-lo del grup. Quan es fa alguna cosa que no volen es posen a plorar; això ho fan per posar-nos a prova. Si els fem cas, ho veuen. Per tant, s’ha de deixar que plorin per agafar autoritat i perquè s’adonin que no han de fer tot el que volen sempre. He vist que la majoria d’aquests infants, necessitem molt d’afecte en forma de carícies, abraçades, etc. però no es poden mal acostumar als braços dels adults, perquè sinó després costa molt que vagin sols i depenen molt de la mare. També he après que la lateralitat es veu més gran, quan comencen a escriure, per tant, quan agafen la cullera o la forquilla ho fan indistintivament amb qualsevol de les dues mans.
Ha estat una experiència genial. M’ha encantat tenir aquesta oportunitat d’anar dos dies a una escola bressol. Ha estat millor del que m’esperava. He participat molt. He jugat amb els infants, els he rentat les mans, els he posat les sabates, els he donat de menjar, els he eixugat els mocs, els he canviat els penyals, etc. Les professores molt simpàtiques i amables. És per això que recomano aquesta escola bressol per fer pràctiques.
M’he adonat que realment és això el que vull estudiar i el que em vull dedicar tota la vida. M’ha omplert molt com a persona. He après un munt en aquests dos dies i crec que això només és l’inici d’un llarg procés d’aprenantatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada