LA GINESTA

Hola! 

A les classes de divendres de gran grup de l'assignatura de COED estem treballant la recitació de poemes de memòria. D'aquesta manera, posem en pràctica tots els conceptes teòrics explicats al llarg del semestre.

El divendres 13 de desembre vaig sortir davant de tota la classe i vaig recitar el poema de La Ginesta, de Joan Maragall. Ho vaig fer amb l'Ingrid. Ens havíem preparat el poema a mitges i cada una deia una frase. Al moment de recitar-lo vam mirar-nos perquè així es veia la compenetració entre nosaltres i era més original. Com ens l'havíem après bé, jo crec que va quedar bastant bé aquesta alternança de veus. A part, vam fer l'entonació el millor que vam poder. Pel que fa als nervis crec que els controlàvem prou bé perquè no ens vam oblidar del poema. Un cop l'havíem recitat, la professora ens va dir que havíem anat massa ràpid, així que al final de tot vam tornar-lo a repetir molt més lent, i vam aprofitar per entonar millor i per a vocalitzar més.

Hem triat aquest poema perquè ja n'havíem sentit a parlar i a les dues ens sonava i ens recordava a la nostra infància. Al estudiar-lo, ens venien imatges de quan érem petites i això ha estat una de les motivacions per estudiar-lo bé. 

Penso que és una molt bona activitat. Per una banda, aprenent el poema estem exercitant la memòria, i per altra banda, escoltant tants poemes de diferents autors fa que ens enriquim culturalment. Em va sorprendre que vaig gaudir escoltant poemes. Abans de començar la recitació de poemes jo em pensava que la poesia no m'agradava i al acabar aquesta activitat, puc afirmar que m'agrada. Jo tenia el concepte de poesia com ens el donen a l'escola, molta història de poetes i també molts anàlisis de mètriques. Ara penso que la poesia és una manera preciosa de transmetre els sentiments. 

Aquí us deixo el nostre poema. De ben segur que el coneixeu o us sona: 

LA GINESTA – JOAN MARAGALL

La ginesta altre vegada,

la ginesta amb tanta olor,

és la meva enamorada

que ve al temps de la calor.

Per a fer-li una abraçada

he pujat dalt del serrat:

de la primera besada

m'ha deixat tot perfumat.

Feia un vent que enarborava,

feia un sol molt resplendent:

la ginesta es regirava

furiosa al sol rient.

Jo la prenc per la cintura:

la tisora va en renou

desflorant tanta hermosura

fins que el cor me n'ha dit prou.

Amb un vimet que creixia

innocent a vora seu

he lligat la dolça aimia

ben estreta en un pom breu.

Quan l'he tinguda lligada

m'he girat de cara al mar...

M'he girat al mar de cara,

que brillava com cristall;

he aixecat el pom enlaire

i he arrencat a córrer avall

Moltes gràcies!